Arts en salut és un concepte ampli que fa referència a l’ús de les arts, la cultura, el patrimoni i les humanitats per contribuir a la salut i al benestar de les persones i les comunitats. Inclou pràctiques vinculades a les arts visuals, la música, la dansa, el teatre, la literatura, el pensament, la creació contemporània o la participació cultural, i pot desplegar-se en contextos sanitaris, socials, educatius, comunitaris i culturals.

Aquest enfocament parteix d’una idea central. Les arts i la cultura poden formar part de les estratègies de promoció de la salut, prevenció, cura, tractament, rehabilitació i acompanyament, sempre que es treballin amb criteris adequats de disseny, implementació, seguretat, qualitat i avaluació. En aquest sentit, les arts en salut busquen materialitzar els beneficis potencials de la participació artística i cultural en processos orientats a resultats de salut i benestar, d’acord amb l’evidència disponible i amb les necessitats de les persones i els contextos on s’apliquen.

Incorporar les arts a les eines disponibles per afrontar els reptes de salut de la comunitat exigeix un marc conceptual clar i metodologies capaces d’articular la qualitat artística, el coneixement sanitari, la participació de les persones destinatàries i la responsabilitat institucional. Aquest marc ha de garantir que els projectes es dissenyin a partir d’objectius explícits, fonaments raonats, indicadors adequats, mecanismes de seguiment i eines d’avaluació coherents amb la intervenció.

Per facilitar aquesta aplicació, Guillem d’Efak Fullana Ferré, cofundador de l’Arts in Health International Foundation, ha formulat un model operatiu de cinc elements per definir, dissenyar, implementar i avaluar intervencions d’arts en salut. Aquest model deriva de l’experiència acumulada en projectes intersectorials entre institucions culturals, centres sanitaris, universitats, administracions públiques i agents comunitaris, i ofereix un criteri pràctic per diferenciar una pràctica artística general d’una intervenció d’arts en salut estructurada.

Els cinc elements són els següents.

Objectiu de salut clarament definit
La intervenció ha de partir d’un objectiu de salut o benestar explícit, formulat de manera comprensible i coherent amb les necessitats de les persones participants. Aquest objectiu pot relacionar-se amb la promoció de la salut, la prevenció, la salut mental, la qualitat de vida, l’adherència, la rehabilitació, l’envelliment saludable, la soledat, el dolor, el dol, la recuperació, l’acompanyament o altres dimensions físiques, emocionals, cognitives, socials o comunitàries.

Cocreació entre professionals de la salut, de les arts i de la cultura
Les intervencions d’arts en salut requereixen una col·laboració real entre perfils professionals diversos. El disseny ha d’integrar coneixement sanitari, qualitat artística, competències culturals, sensibilitat comunitària i coneixement del context. Aquesta cocreació permet ajustar la proposta a les necessitats de salut, a les característiques dels participants, als espais on es desenvolupa i als recursos disponibles.

Participació activa de les persones destinatàries
Les persones participants han d’ocupar un lloc central en la intervenció. La participació pot adoptar formes diferents segons el projecte, com la creació artística, l’experiència estètica guiada, el moviment, l’escriptura, la conversa, l’escolta, la contemplació, la narració o altres formes d’implicació cultural. El model posa l’accent en una participació significativa, accessible, respectuosa i adaptada a les capacitats, preferències i circumstàncies de cada grup.

Avaluació rigorosa i adequada al projecte
Les intervencions han d’incorporar mecanismes d’avaluació que permetin analitzar-ne el procés, els resultats, la seguretat, l’acceptabilitat, la qualitat de l’experiència i les condicions d’implementació. L’avaluació pot combinar metodologies quantitatives, qualitatives i mixtes, segons la naturalesa del projecte i els objectius plantejats. La seva funció consisteix a generar evidència, millorar la pràctica, orientar decisions i facilitar la transferibilitat dels aprenentatges.

Comunicació, disseminació i retorn
Els resultats i aprenentatges de les intervencions han de comunicar-se de manera clara i responsable. Aquesta comunicació pot incloure publicacions científiques, informes tècnics, materials divulgatius, sessions de retorn als participants, presentacions professionals o recursos per a altres institucions. La disseminació contribueix a acumular coneixement, compartir metodologies, evitar duplicitats i reforçar el desenvolupament d’un camp basat en l’evidència, la qualitat i la responsabilitat pública.

El model formulat pel seu autor i adoptat per l’Arts in Health International Foundation com a marc de referència ofereix una base comuna per orientar projectes d’arts en salut en entorns diversos. També permet reconèixer la complexitat del camp, ja que una intervenció rigorosa ha de cuidar alhora els objectius de salut, la qualitat artística, la dimensió relacional, la participació, l’avaluació i el retorn social del coneixement generat.

Actius per a la salut: qualsevol factor o recurs que potencia la capacitat de les persones, les comunitats i les poblacions per mantenir la salut i el benestar. La conceptualització dels actius per a la salut segueix la lògica de fer fàcils i accessibles les opcions sanes, orientades al benestar, al creixement i envelliment saludables.

Salut comunitària: és l’expressió col·lectiva de la salut d’una comunitat definida, determinada per la interacció entre les característiques de les persones, les famílies, l’entorn social, cultural i mediambiental, així com pels serveis sanitaris i la influència dels factors socials, polítics i globals. Una intervenció comunitària en salut es defineix com una acció presa amb i des de la comunitat a través d’un procés de participació.

Model d’actius comunitaris: metodologia d’intervenció en salut comunitària que posa l’accent en el desenvolupament de polítiques i activitats basades en les habilitats, habilitats i recursos de les persones i barris desafavorits. Aquest mètode pretén identificar el mapa d’actius o les fortaleses de la comunitat per descobrir les capacitats individuals, col·lectives i mediambientals i els talents existents en el context.

Prescripció social: permet a metges, infermeres i altres professionals sanitaris adreçar els pacients a una sèrie de serveis comunitaris no clínics. Aquest enfocament assistencial parteix del reconeixent que la salut de les persones està determinada principalment per una sèrie de factors socials, econòmics i mediambientals; La prescripció social pretén abordar les necessitats de les persones d’una manera holística tot donant-los suport per tenir un major control de la seva pròpia salut. Les accions de prescripció social poden implicar una varietat d’activitats que són típicament proporcionades per les organitzacions comunitàries: activitats artístiques, projectes de voluntariat, aprenentatge en grup, jardineria, cuina i un ampli ventall d’activitats esportives.

 

Per saber-ne més
Actius per a la salut:

Morgan, A., & Ziglio, E. (2007). Revitalising the evidence base for public health: An assets model. Promotion & Education, 14, 17-22

Salut comunitària:

Goodman RA, Bunnell R, Posner SF (October 2014). “What is “community health”? Examining the meaning of an evolving field in public health”. Preventive Medicine. 67 Suppl 1: S58–61.

Model d’actius comunitaris:

Kretzman, J.P., & Mcknight, J.L. (1993). Building Communities from the Inside Out: a Path Toward Finding and Mobilizing a Community Assets. Chicago, Illinois: ACTA Públications.

Prescripció social

The King’s Fund. (2017). What is social prescribing?. https://www.kingsfund.org.uk/publications/social-prescribing.